Procés de negociació del projecte amb el centre

El procés de negociació ha sigut ràpid i se m'ha donat molta llibertat per tal d'intervenir en allò que volia aprendre i conèixer. No obstant, la primera proposta consistia en centrar-me en una intervenció amb una nena de 6 anys i encaminar-me cap al treball de la lectoescriptura amb ella. Però degut a què la proposta que es demanava hauria de tenir més destinataris vam estar parlant amb la psicopedagoga del centre quina seria la millor manera de connectar la intervenció amb tots els educands que realitzen les reeducacions. Així, va sorgir la idea d'un recurs TIC per a facilitar la comunicació i alhora treballar els objectius marcats durant les sessions. La primera idea era crear un "Drive" per a compartir els treballs fets, però finalment vam pensar que un Blog donaria més joc i seria més motivador. 

Un cop decidit quina intervenció es proposaria, vaig realitzar la proposta per escrit i la psicopedagoga la va acceptar. 

PROJECTE BLOG “REEDUCANT” Quaderns d'Aprenentatge de Psicocat Orientació

PROJECTE BLOG “REEDUCANT”

Quaderns d'Aprenentatge de Psicocat Orientació

Descripció: Blog per a recollir els recursos didàctics usats en les sessions de reeducacions psicopedagògiques i altres informacions d'interès per a educands, pares i mares (Redaccions dels educands, recomanacions de llibres, articles d'interès per a pares, recopilatori de tècniques d'estudi, enllaços de jocs educatius interactius per a ordinador o tabletes, plataforma de comunicació amb la psicopedagoga i la reeducadora mitjançant enllaços de mails, etc). 

PARAULES CLAU: Dislèxia, TDAH, Recursos didàctics, Lectoescriptura, Comunicació, TIC, Tècniques d'estudi, reeducacions psicopedagògiques.

FONAMENTACIÓ TEÒRICA DE L'INFORME 

Els Trastorns Específics de l'Aprenentatge (TA) són una de les causes més freqüents del fracàs escolar i tenen una prevalença entre el 5-15% de la població en edat escolar i les patologies més diagnosticades són la Dislèxia i el TDAH (Sans, 2010). Segons l'Associació Internacional de Dislexia (IDA, 2002), la dislèxia es considera caracteritzada per la presència de dificultats en la precisió i fluïdesa en el reconeixement de paraules (escrites) i per un dèficit en les habilitats de descodificació i lletrejar. Alhora es presenten dificultats en la comprensió lectora i es redueix l'experiència lectora, afectant a l'adquisició de vocabulari i coneixements en general. Així, observem dificultats en l'adquisició i l'ús de les habilitats de l'escolta, la parla, la lectura, l'escriptura, el raonament o el càlcul. En alguns casos també poden aparèixer problemes en l'autoregulació de la conducta, en la percepció social i en la interacció social, a part de comorbiditat amb altres trastorns. (Assignatura: Dificultats de l'aprenentatge i intervenció psicopedagògica).

Pere Marquès (2012) defensa que les TIC poden millorar els processos d'aprenentatge i la gestió d'entorns educatius per a facilitar la col·laboració entre families i centres educatius. A més, resumeix que alguns dels avantatges de treballar les TIC amb alumnes amb TA són oferir programes d'exercitació i de reforç en un entorn d'aprenentatge virtual i s'ofereixen actualment programes específics per a la reeducació de les habilitats de lectoescriptura (Marqués, 2004). Luz Rello (2014) proposa com a alternativa per a treballar la lectoescriptura amb alumnes amb Dislèxia la introducció de les TIC i oferir una alternativa en l'escriptura a ordinador, en comptes de centrar-nos només en el paper. Actualment, existeixen moltes eines informàtiques per a treballar la lectoescriptura com els correctors de texts especialitzats per a persones amb dislèxia o jocs interactius que faciliten l'aprenentatge d'aquestes habilitats; alhora, que són motivadores i donen l'oportunitat de superació personal. (Assignatura: Noves tecnologies d'informació i comunicació en educació).

Segons Bronfrenbrenner (1979), la persona es desenvolupa en un ambient ecològic, hem d'atendre en la intervenció al seu microsistema (família i escola), com aquestes diferents microsistemes es relacionen (mesosistema) i alhora aquests es troben en un exosistema i 

macrosistema. (Assignatura: Models d'intervenció i orientació psicopedagògica).

INTERVENCIÓ

La proposta d'intervenció s'emmarca dins les reeducacions psicopedagògiques. Durant aquestes sessions, els educands treballen amb activitats motivadores i lúdiques aspectes relacionats amb la lectoescriptura. Un cop acabada la sessió, se'ls donen uns deures i s'explica als pares què s'ha treballat, què hauran de treballar durant la setmana a casa i quins deures hauran de fer, a més de resoldre alguns dubtes que es resolen. Aquest projecte es concreta com una proposta de millora d'aquest servei a través d'un recurs didàctic en format de blog. Aquesta eina pedagògica s'encarregaria de recopilar els treballs dels educands fets durant les reeducacions i els deures amb l'objectiu de generalitzar els aprenentatges que es van assolint i crear un “quadern” a final de curs online (que els pares també podran tenir) amb l'objectiu de treballar la lectoescriptura. A més, aquest oferirà una eina per a poder accedir als materials que s'utilitzen en els deures (texts, recomanacions de llibres, jocs educatius online o per a tauletes, etc.) i poder penjar recursos per a l'aprenentatge de tècniques d'estudi, etc. Pensant en els pares, també es destinarà un espai per a informació d'interès per tal de poder ajudar als seus fills i filles; a part de tenir accés online a les professionals per tal de resoldre dubtes i plantejar qüestions. Per a organitzar la informació penjada, s'utilitzaran pestanyes i etiquetes per a poder accedir a les diferents informacions de manera més fàcil i segons els nivells de cadascú (edats).  

Aquesta proposta va dirigida a tots els educands que realitzen reeducacions al centre, en total són 11, i a les seves famílies. Les edats dels educands es troben compreses entre els 6 i els 16 anys. 

Els objectius que es pretenen assolir són: 

- Potenciar l'autonomia dels educands.

- Assolir responsabilitats, confiança i seguretat en les pròpies capacitats.

- Afavorir la motivació a través d'eines TIC vers als propis aprenentatges.

- Incrementar les capacitats cognitives relacionades amb la lectoescriptura.

- Adquirir hàbits i tècniques d'estudi.

- Millorar l'organització del material de les reeducacions.

- Oferir un espai online als educands i als pares per generalitzar els aprenentatges assolits durant les sessions al centre.

- Donar eines als pares per ajudar als seus fills. 

Es proposa desenvolupar un recurs didàctic en format de blog el qual sigui una eina de generalització dels aprenentatges adquirits durant les reeducacions i faci de plataforma per a poder afavorir l'autonomia dels educands, sent un calaix de sastre dels recursos didàctics utilitzats en les sessions (jocs interactius, activitats realitzades, informació teòrica, etc.) i fomentant la comunicació amb la psicopedagoga i reeducadora i la informació d'interès per als pares. Per a posar en pràctica el projecte, es proposen una sèrie de fases que s'inclouen en les fases del projecte. 

Per a avaluar el projecte, es dedicaran 3 moments: avaluació inicial, avaluació continuada i avaluació final. Aquestes avaluacions es realitzaran a través de qüestionaris a famílies, educands i amb les valoracions de l'equip de professionals del centre en reunions setmanals. Per a mantenir la privacitat del blog, aquest serà en format tancat i s'hi accedirà a través d'una invitació per mail. 

FASES DEL PROJECTE

El projecte tindrà 3 fases que les detallo a continuació:

BIBLIOGRAFIA

Cuetos, F. (2008). Psicología de la escritura. Diagnóstico y tratamiento de los trastornos de escritura. Madrid: Editorial Wolters Kluwer. 

Aquest llibre ofereix informació teòrica sobre els processos d'aprenentatge de la lectoescriptura. 

Majó, J. I Marqués, P. (2002) La revolución educativa en la era Internet. Revista Escuela Española, 35-29.

Marqués, P. (2004). Posibilidades de las TIC en Educación Especial. Departament de Pedagogia Aplicada, Facultat d'Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona. 

Aquests articles ofereix informació sobre les TIC i l'educació especial, concretant els diferents objectius i quins avantatges poden tenir segons les característiques i necessitats de cada educand. 

Marqués, P. (2012) Impacto de las TIC en la educación: Funciones y limitaciones. 3 ciencias: Revista de investigación. Editorial Área de Innovación y Desarrollo, S.L. Enllaç:

http://www.3ciencias.com/wp-content/uploads/2013/01/impacto-de-las-tic.pdf

Aquest article dóna una visió de les TIC i de la seva  funció en l'educació en l'actualitat, quins són els seus possibles usos en l'educació. Encara que està explicat des d'un context escolar, he extret idees per tal d'adaptar-les a l'entorn de les reeducacions. 

Ministerio de Educación, Cultura y Deporte “La atención al alumnado con dislexia en el sistema educativo en el contexto de las necesidades específicas de apoyo educativo”. Colección Eurodyce España-Redie. Madrid: Edita Secretarí General Técnica. Subdirección General de Documentación y Publicaciones. Enllaç:

http://www.mecd.gob.es/redie-eurydice/dms/redie-eurydice/doc/estudios-tematicos/Laatencionalalumnadocondislexia.pdf

D'aquest article, sobretot m'ha ajudat el fet d'extreure quines necessitats i quines ajudes educatives són necessàries per a treballar amb infants i adolescents amb dislèxia. 

Rello, Luz. La Tecnologia digital, aliada de la dislexia. Enllaç: 

http://media.wix.com/ugd/094c3b_90662647c3568bf9b62109f5218e5402.pdf

Aquesta investigadora és coneguda per adaptar materials TIC a infants amb dislèxia, en aquest article, argumenta algunes idees per tal d'integrar les noves tecnologies en l'educació dels alumnes amb trastorns de l'aprenentatge. 

Sans Fitó, A. (coord). (2010). El aprendizaje en la infancia y la adolescencia: claves para evitar el fracaso escolar. Esplugues de Llobregat: Hospital Sant Joan de Déu. Enllaç:

http://faros.hsjdbcn.org/sites/default/files/informe_faros_04_tot_cast_baixa.pdf

Aquest artícle m'ha donat idees sobre la relació entre el fracàs escolar i els trastorns de l'aprenentatge. 

WEBGRAFIA RECOMANADA PER A CONSULTAR:

A continuació, adjunto un llistat de pàgines web d'interès per al desenvolupament del projecte:

Quaderns FAROS. Enllaç: http://faros.hsjdbcn.org/ca

What Works Clearinghouse. Enllaç: http://ies.ed.gov/ncee/wwc/

Xarxa telemàtica integrativa de Catalunya. Enllaç: http://www.xtec.cat/web/guest/home

Integratek. Enllaç: http://www.integratek.es/

Disfam. Enllaç: http://www.disfam.org/

Associació TDAH de Catalunya. Enlaç: http://tdahcatalunya.org/

Dyseggxeia. Enllaç: http://www.dyseggxia.com/

Fundació Adana: http://www.fundacionadana.org/

Conclusions

A mode de conclusió final de les pràctiques, m'agradaria resumir la meva participació a l'Associació Psicocat Orientació durant aquest primer practicum. Un dels objectius treballats en el practicum 1, era conèixer les funcions i les tasques de la psicopedagoga en l'àmbit professional. En aquesta última entrada resumiré les que he pogut observar durant aquests mesos. 

El meu pràcticum, s'ha centrat sobretot en el servei de les atencions psicopedagògiques, dins d'aquest àmbit, he pogut participar i observar directament de les entrevistes inicials amb els pares, de la pressa de desicions sobre les línies de treball en les reeducacions, de la supervisió i el seguiment de cada cas fet per la psicopedagoga, de la intervenció duta a terme en les reeducacions i de la coordinació dels professionals que treballen a l'associació. Crec que aquesta experiència, m'ha aportat nous coneixements sobre el treball que es realitza en les reeducacions i com treballa la psicopedagoga dins de l'atenció dels infants i adolescents amb necessitats educatives especials. He pogut observar i intervenir amb infants amb dislèxia, TDAH, en general, però també en casos d'infants amb altres trastorns del desenvolupament. 

Dins d'aquestes reeducacions, he après noves eines per a fer una reeducació de la lectoescriptura, treballar funcions cognitives com l'atenció o la memòria i oferir tècniques d'estudi. 

De les experiències que més m'han agradat han sigut les psicoeducacions amb pares i l'observació d'una entrevista inicial. No obstant, valoro positivament totes les pràctiques i l'evolució d'aquestes. Si que he trobat a faltar, poder participar en entrevistes amb l'escola dels nens i/o nois, ja que crec que pot ser interessant poder veure com es coordinen els professionals del centre amb els professionals de l'escola i/o institut.

A més, també he pogut realitzar un curs, dins del servei de formació a professionals, sobre autisme. 

En general, la meva valoració de les pràctiques és molt positiva, crec que l'experiència ha sigut enriquidora, he adquirit nous coneixements de manera pràctica i significativa i m'ho he passat molt bé en les sessions. 

Fases en les Reeducacions Psicopedagògiques

En aquesta entrada, m'agradaria explicar les diferents fases per les quals la psicopedagoga es marca per a desenvolupar una reeducació. 

La primera sessió sempre és una entrevista inicial amb els pares. En aquesta entrevista ens centrarem en recollir informació sobre el cas. Així, a través d'una entrevista semiestructurada als progenitors es fa una anamnèsi i recollir el màxim d'informació possible a través dels diversos documents que ens aportin com serien informes, avaluacions de l'escola, dictamens, resultats d'avaluacions realitzades en altres centres, informes de teràpies o reeducacions prèvies, etc.  D'aquesta manera podrem conèixer el cas que treballarem. 

Durant les primeres sessions amb el nen, es coneix al nen o nena. Així, es farà una observació directa de les conductes de l'infant per observar i detectar quines necessitats presenta i les habilitats que té ja assolides. Acostumen a ser sessions molt dinàmiques on es motiva a l'infant a treballar mitjançant jocs (pintures, contes, etc). En cas que sigui necessari, durant aquestes sessions d'avaluació, també es passaran proves estandarditzades, qüestionaris i/o escales per a obtenir informació objectiva. A més, es farà un registre (a través de graelles) sobre allò que es va observant. Durant aquesta fase, també es realitza una entrevista amb l'escola o institut per ampliar les dades obtingudes. 

A partir d'aquí, es realitzarà una proposta d'intervenció elaborant activitats segons les necessitats de l'infant. Si s'escau, també es proposarà realitzar una intervenció amb els pares encaminada a fer psicoeducacions i donar eines per a treballar amb el seu fill des de casa. 

Finalment, a partir dels objectius que es volen treballar es posaran en pràctica les activitats amb el nen i es realitzarà una observació de la seva evolució a partir de registres. Segons la seva evolució, es renovaran els objectius i es seguirà el treball conjuntament amb els pares. En el centre, es treballa de manera sistèmica, intentant treballar conjuntament amb els diferents agents que participen en els diferents contexts de l'infant (família i escola). En cada sessió, els nens s'enduen "deures" a casa on es demana la participació activa dels pares, els quals, a través de jocs, participen en la reeducació dels seus fills. 

Reunions d'equip

Una de les tasques i funcions que desenvolupa la psicopedagoga del centre és coordinar les reunions d'equip, en les quals he tingut l'oportunitat de participar. 

Quins objectius tenen aquestes reunions?

Aquestes reunions tenen com a objectiu marcar les diferents línies de treball en els serveis que es realitzen (sessions de reeducacions, de psicologia clínica, formacions, etc) i posar en comú els diferents casos que porten les professionals, analitzant els casos treballats i assessorant les intervencions de les companyes.

Qui hi participa?

Les professionals que treballen en els serveis de les reeducacions psicopedagògiques i les atencions psicològiques de l'associació. 

Cada quan es realitzen?

Setmanalment, es realitzen amb les professionals del centre per tal de coordinar les diferents tasques i funcions que es porten a terme. 

Quina durada tenen?

Una hora aproximadament. 

La meva opinió

Des del meu punt de vista, crec que és una bona idea aquesta iniciativa. Per una banda, les reunions setmanals potencien la idea de pertinença de grup i s'encaminen a potenciar que les professionals facin equip en un projecte comú. D'altra banda, també crec que com diem popularment "dos caps pensen més que un", posar en comú els diferents casos amb els quals es treballa és una bona manera de millorar la nostra feina i de poder aprendre de les aportacions de les companyes. En aquesta anàlisi dels casos, les professionals que hi participen tenen l'oportunitat tan d'aportar idees en els objectius i les intervencions dels casos, com aprendre de l'experiència i de les intervencions que es porten a terme en els altres casos diferents als seus. 

Formació a professionals. Curs en el Trastorn de l'Espectre Autista

Com ja vaig especificar en una de les primeres entrades a aquest blog, la psicopedagoga del centre també s'encarrega d'un dels serveis de l'associació dirigit a la formació de professionals. Els passats dies 22 i 29 de novembre de 2014, vaig assistir a un dels cursos que realitza l'Associació Psicocat Orientació per a formar a professionals del món de l'educació. En concret, aquest curs es centrava en l'avaluació i la intervenció amb infants i adolescents amb Trastorns de l'Espectre Autista i anava dirigit a psicòlegs, psicopedagogs, mestres, logopèdes, etc. 

TRASTORN DEL ESPECTRE AUTISTA

Descripció del curs: Curs presencial de 10 hores on es fa una introducció als  conceptes teòrics bàsics sobre el Trastorn d’Espectre Autista la seva detecció, diagnòstic, orientacions i recursos per al tractament.

Objectius del curs: La finalitat d'aquest curs és proporcionar als participants coneixements bàsics sobre els Trastorns de l’Espectre Autista, la seva detecció, mètodes de diagnòstic i tractament. Concretament, els objectius a assolir són:

• Conèixer els criteris de diagnòstic dels trastorns de L’Espectre Autista.
• Conèixer les principals característiques dels TEA.
• Conèixer les senyals d’alerta per a una detecció primerenca.
• Conèixer els diferents mètodes de diagnòstic dels TEA.
• Conèixer les principals teràpies per al tractament dels TEA.
• Conèixer recursos específics i tècniques d'adaptació de materials.

Continguts: Els continguts es presenten en 5 temes, però és el participant del curs qui haurà de construir, a partir de les seves necessitats concretes, el propi fil conductor, que acabarà en un Projecte personal i contextualitzat.

• Tema 1: Definició dels Trastorns de l’Espectre Autista i Criteris DSM IV I V
• Tema 2: Detecció
• Tema 3: Valoració temprana i multidisciplinar
• Tema 4: Intervenció en TEA
• Tema 5: recursos específics i tècniques d'adaptació de materials

Mètode: El mètode que es farà servir el 100% presencial, combinant la participació individual amb la reflexió a través del debat grupal.

Dates i horari: 

Dissabte 22 de novembre de 09:00 a 14:00

Dissabte 29 de novembre de 09:00 a 14:00

Lloc:

Centre Cultural de Martorell

Av. De les Cultures s/n, Martorell

Avaluació: L'avaluació es durà a terme mitjançant petites activitats individuals o Participació a les activitats pressencials proposades pel professor.

Dades de les Docents

Marta Salgado Peña

Psicòloga

N Col. 12227

Unitat Especialitzada en Trastorns del Desenvolupament (UETD)

Hospital Sant Joan de Déu (Barcelona)

Patricia Romarís Albarral

Psicòloga

Unitat Especialitzada en Trastorns del Desenvolupament (UETD)

Hospital Sant Joan de Déu (Barcelona)

Psicoeducació per a pares. Eines per educar a casa.

A tots els pares els preocupa el comportament dels seus fills, molt sovint a casa es troben en situacions com rebequeries, dificultats a l'hora de posar límits, baralles i gelosies entre germans,... són situacions molt quotidianes i habituals en moltes families. 

Com poden els pares resoldre petits conflictes entre germans? Com aconseguir que es mengin el dinar sense rebequeries? Posem límits a les estones de mirar la televisió o jugar a videojocs? Quins i com? Com podem ensenyar hàbits als infants? I si no pot dormir sol? O si a l'escola endreça les joguines, perquè a casa no ho fa? Aquestes i moltes més són preguntes molt habituals en qualsevol pare o mare amb fills en edats primerenques. 

Des de Psicocat Orientació, s'ofereix als pares que ho desitgin psicoeducacions per conèixer eines i recursos amb l'objectiu d'afavorir millores en el maneig de les conductes dels seus fills. Aquestes psicoeducacions es realitzen en sessions individuals d'una hora en les quals es donen recursos, els pares exposen situacions quotidianes i es proposen respostes a aquestes seguint les estratègies explicades. 

Com a estudiant de pràctiques, he tingut la sort de participar d'una d'aquestes sessions amb una parella, pares d'un nen i una nena de 3 i 5 anys, respectivament. Doncs bé, en aquesta entrada explicaré una mica en què va consistir la sessió que vaig observar i quines estratègies es van treballar. Cal dir abans que des del centre es segueix una perspectiva cognitivo-conductual i que les tècniques que s'expliquen en aquestes sessions segueixen aquesta perspectiva. 

- El reforç positiu. Consisteix en donar una conseqüència positiva a una conducta que volem que es repeteixi en un futur. Per exemple, si volem que el nen reculli el seu plat de taula, li demanarem amb una ordre curta i clara "recull el plat de taula" i un cop l'hagi recollit li donarem una conseqüència positiva "Molt bé, que gran que ets que reculls tu sol!". De reforços n'existeixen de molts tipus podem utilitzar els primaris (p. ex. menjar) o els secundaris (p. ex. reforços socials, jugar), però sobretot ha de ser alguna cosa que li agradi al nen. Als nens l'atenció dels pares és un gran reforç, molt sovint una simple aprovació (p. ex. "Molt bé") dels seus pares ja és un reforçador molt potent. En aquest tipus de reforç hem de tenir clar que ha de ser immediat a la resposta de l'infant a la nostra demanda i cal que el donem just quan acaba de fer allò que li hem demanat. 

- L'extinció. Consisteix a no respondre a aquelles conductes disruptives que no volem que es tornin a repetir en un futur. Per exemple, en el cas d'una rebequeria perquè el nen no vol recollir les seves joguines, seria el fet de no atendre a la rebequeria (ignorar). Tampoc no significa que haguem d'ignorar tot el que fa el nen i també hem de tenir clar que sap i ha entès allò que volem que faci. Per això li donarem una odre clara i senzilla, per exemple "recull les joguines", i reforçarem de manera positiva al nen quan comenci a recollir; però ignorarem els crits i els plors que pugui fer. En aquests casos, també podem pactar que un cop el nen hagi recollit tindrà 5 minuts per a jugar a la tauleta. 

- El temps fora. Consisteix retirar a l'infant a un espai on no tingui cap tipus de reforçador. Podem, per exemple, aplicar-lo com una conseqüència a una conducta inadequada. En cas que dos germans estiguin jugant i es barallin, podem utilitzar el temps fora i retirar-los de l'espai del joc a seure a un racó on durant 5 minuts no podran jugar. És important que durant el temps fora el nen no pugui accedir a cap reforçador, la idea és que entengui que com que no ha tingut una conducta adequada, ara no podrà res i s'avorrirà; però que si la seva conducta és adequada, podrà fer allò que li agrada. 

- La sobrecorrecció. Consisteix en eliminar una conducta inadequada donant una resposta més adaptativa. Per exemple, en el cas d'un adolescent que pinta amb grafit una paret, se li demanaria que pintés la paret de color blanc i després que dibuixés en un lloc correcte el grafit (en un mural, per exemple). 

D'aquestes tècniques, les que més es recomanen utilitzar als pares són el reforç positiu, que és molt eficaç en la majoria de casos; ja que a tots els agrada escoltar les coses que fem bé i no les que fem malament, als nens també; i l'extinció. 

A més, també es dóna als pares una sèrie d'instruccions a l'hora d'ensenyar hàbits i conductes als seus fills. Algunes d'aquestes són:

- Donar normes clares, curtes i ordres senzilles, evitant demandes llargues i/o discursos en els quals els nens es puguin perdre i no entendre que li estan demanant, sobretot en nens molt petits. Els adults tendim a demanar les coses amb peticions massa llargues com, per exemple, "Vinga va Maria, recull la taula que arribem tard a l'escola i no ens donarà temps..."; però és preferible evitar-ho i donar una ordre clara i concisa com "Recull la taula" amb un to clar, perquè entengui el nen que és una odre. 

- Parlar a la seva alçada i assegurar-nos de què ens escolta. 

- Assegurar-nos de què el nen ha entès el que li demanem. 

- Usar el condicional i evitar dir NO, sent preferible dir "Si fas _________, guanyaràs _________". Una altra alternativa, amb els nens i nenes més grans, és pactar "Primer farem els deures i després podràs jugar". 

- És important marcar els tempos. Per exemple, si el nen no vol acabar-se el menjar, li direm que el tindrà a la taula durant 30 minuts i li direm "Si no has acabat de dinar quan l'agulla del rellotge estigui al número 6, m'enduré el plat". D'aquesta manera els ajudem a gestionar-se el temps que tenen i podem reconduir possibles rebequeries a mida que el nen entén que hi ha una hora marcada per menjar. 

- Ser contingent. Això és important que els pares ho tinguin clar. Molts pares i mares expliquen que els seus fills es comporten d'una manera amb un o l'altre o que fan a l'escola conductes que no fan a casa. És molt important que tota la família faci les mateixes demandes al nen i que tinguin la mateixa respost o ofereixin la mateixa conseqüència a les conductes que realitza. D'aquesta manera, aconseguirem que el nen faci allò que volem que faci amb tots els diferents agents i contexts. 

- Ensenyar a compartir. En el cas dels germans i en edats primerenques, els costa compartir i això provoca baralles. Una alternativa és que els nens escullin la joguina amb la que volen jugar, se'ls fica davant l'un de l'altre i se'ls diu "Primer el teu germà/na jugarà amb la teva joguina, després jugaràs tu", si cal podem marcar amb un rellotge el temps de joc que tindran per a cada joguina. Si un dels dos s'enfada o es baralla, podem aplicar el temps fora.