A tots els pares els preocupa el comportament dels seus fills, molt sovint a casa es troben en situacions com rebequeries, dificultats a l'hora de posar límits, baralles i gelosies entre germans,... són situacions molt quotidianes i habituals en moltes families.
Com poden els pares resoldre petits conflictes entre germans? Com aconseguir que es mengin el dinar sense rebequeries? Posem límits a les estones de mirar la televisió o jugar a videojocs? Quins i com? Com podem ensenyar hàbits als infants? I si no pot dormir sol? O si a l'escola endreça les joguines, perquè a casa no ho fa? Aquestes i moltes més són preguntes molt habituals en qualsevol pare o mare amb fills en edats primerenques.
Des de Psicocat Orientació, s'ofereix als pares que ho desitgin psicoeducacions per conèixer eines i recursos amb l'objectiu d'afavorir millores en el maneig de les conductes dels seus fills. Aquestes psicoeducacions es realitzen en sessions individuals d'una hora en les quals es donen recursos, els pares exposen situacions quotidianes i es proposen respostes a aquestes seguint les estratègies explicades.
Com a estudiant de pràctiques, he tingut la sort de participar d'una d'aquestes sessions amb una parella, pares d'un nen i una nena de 3 i 5 anys, respectivament. Doncs bé, en aquesta entrada explicaré una mica en què va consistir la sessió que vaig observar i quines estratègies es van treballar. Cal dir abans que des del centre es segueix una perspectiva cognitivo-conductual i que les tècniques que s'expliquen en aquestes sessions segueixen aquesta perspectiva.
- El reforç positiu. Consisteix en donar una conseqüència positiva a una conducta que volem que es repeteixi en un futur. Per exemple, si volem que el nen reculli el seu plat de taula, li demanarem amb una ordre curta i clara "recull el plat de taula" i un cop l'hagi recollit li donarem una conseqüència positiva "Molt bé, que gran que ets que reculls tu sol!". De reforços n'existeixen de molts tipus podem utilitzar els primaris (p. ex. menjar) o els secundaris (p. ex. reforços socials, jugar), però sobretot ha de ser alguna cosa que li agradi al nen. Als nens l'atenció dels pares és un gran reforç, molt sovint una simple aprovació (p. ex. "Molt bé") dels seus pares ja és un reforçador molt potent. En aquest tipus de reforç hem de tenir clar que ha de ser immediat a la resposta de l'infant a la nostra demanda i cal que el donem just quan acaba de fer allò que li hem demanat.
- L'extinció. Consisteix a no respondre a aquelles conductes disruptives que no volem que es tornin a repetir en un futur. Per exemple, en el cas d'una rebequeria perquè el nen no vol recollir les seves joguines, seria el fet de no atendre a la rebequeria (ignorar). Tampoc no significa que haguem d'ignorar tot el que fa el nen i també hem de tenir clar que sap i ha entès allò que volem que faci. Per això li donarem una odre clara i senzilla, per exemple "recull les joguines", i reforçarem de manera positiva al nen quan comenci a recollir; però ignorarem els crits i els plors que pugui fer. En aquests casos, també podem pactar que un cop el nen hagi recollit tindrà 5 minuts per a jugar a la tauleta.
- El temps fora. Consisteix retirar a l'infant a un espai on no tingui cap tipus de reforçador. Podem, per exemple, aplicar-lo com una conseqüència a una conducta inadequada. En cas que dos germans estiguin jugant i es barallin, podem utilitzar el temps fora i retirar-los de l'espai del joc a seure a un racó on durant 5 minuts no podran jugar. És important que durant el temps fora el nen no pugui accedir a cap reforçador, la idea és que entengui que com que no ha tingut una conducta adequada, ara no podrà res i s'avorrirà; però que si la seva conducta és adequada, podrà fer allò que li agrada.
- La sobrecorrecció. Consisteix en eliminar una conducta inadequada donant una resposta més adaptativa. Per exemple, en el cas d'un adolescent que pinta amb grafit una paret, se li demanaria que pintés la paret de color blanc i després que dibuixés en un lloc correcte el grafit (en un mural, per exemple).
D'aquestes tècniques, les que més es recomanen utilitzar als pares són el reforç positiu, que és molt eficaç en la majoria de casos; ja que a tots els agrada escoltar les coses que fem bé i no les que fem malament, als nens també; i l'extinció.
A més, també es dóna als pares una sèrie d'instruccions a l'hora d'ensenyar hàbits i conductes als seus fills. Algunes d'aquestes són:
- Donar normes clares, curtes i ordres senzilles, evitant demandes llargues i/o discursos en els quals els nens es puguin perdre i no entendre que li estan demanant, sobretot en nens molt petits. Els adults tendim a demanar les coses amb peticions massa llargues com, per exemple, "Vinga va Maria, recull la taula que arribem tard a l'escola i no ens donarà temps..."; però és preferible evitar-ho i donar una ordre clara i concisa com "Recull la taula" amb un to clar, perquè entengui el nen que és una odre.
- Parlar a la seva alçada i assegurar-nos de què ens escolta.
- Assegurar-nos de què el nen ha entès el que li demanem.
- Usar el condicional i evitar dir NO, sent preferible dir "Si fas _________, guanyaràs _________". Una altra alternativa, amb els nens i nenes més grans, és pactar "Primer farem els deures i després podràs jugar".
- És important marcar els tempos. Per exemple, si el nen no vol acabar-se el menjar, li direm que el tindrà a la taula durant 30 minuts i li direm "Si no has acabat de dinar quan l'agulla del rellotge estigui al número 6, m'enduré el plat". D'aquesta manera els ajudem a gestionar-se el temps que tenen i podem reconduir possibles rebequeries a mida que el nen entén que hi ha una hora marcada per menjar.
- Ser contingent. Això és important que els pares ho tinguin clar. Molts pares i mares expliquen que els seus fills es comporten d'una manera amb un o l'altre o que fan a l'escola conductes que no fan a casa. És molt important que tota la família faci les mateixes demandes al nen i que tinguin la mateixa respost o ofereixin la mateixa conseqüència a les conductes que realitza. D'aquesta manera, aconseguirem que el nen faci allò que volem que faci amb tots els diferents agents i contexts.
- Ensenyar a compartir. En el cas dels germans i en edats primerenques, els costa compartir i això provoca baralles. Una alternativa és que els nens escullin la joguina amb la que volen jugar, se'ls fica davant l'un de l'altre i se'ls diu "Primer el teu germà/na jugarà amb la teva joguina, després jugaràs tu", si cal podem marcar amb un rellotge el temps de joc que tindran per a cada joguina. Si un dels dos s'enfada o es baralla, podem aplicar el temps fora.
