El Trastorn per Dèficit d'Atenció amb o sense Hiperactivitat

En els diferents casos de reeducacions psicopedagògiques de les sessions en les quals he pogut participar en el centre de pràctiques, he observat diferents infants i adolescents amb diagnòstics com el Trastorn per Dèficit d'Atenció amb o sense Hiperactivitat, Dislèxia, Discalcúlia, etc. M'ha semblat interessant poder descriure'ls en aquest blog abans de presentar les diferents intervencions que vaig realitzant i observant. En aquesta entrada em centro en el TDA/H. 

El Trastorn per Dèficit d'Atenció amb o sense Hiperactivitat (TDA/H) el podem definir com un conjunt de símptomes d'intranquilitat motora, impulsivitat, baixa capacitat d'atenció (selectiva i/o sostinguda), dificultats específiques de l'aprenentatge i inestabilitat emocional. Per tant, afecta a les capacitats de la persona per a atendre a les accions que realitza - inatenció -, regular el seu nivell d'activitat - hiperactivitat - i inhibir o reduir els pensaments i/o els seus comportaments - impulsivitat -. Es presenta durant l'infància i en un 80% dels casos persisteix en l'adolescència i entre el 50-60% en l'edat adulta - Trastorn Atencional Residual -. Els símptomes relacionats amb la hiperactivitat tendeixen a disminuir amb l'edat, no obstant, els relacionats amb l'inatenció i la impulsivitat es mantenen.

Les possibles causes són múltiples i la majoria es produeixen durant l'embaràs - prenatals - o prop del moment del naixement - perinatals -. Algunes d'aquestes són: genètiques, un pes baix al néixer, consum de tabac i/o alcohol, aspectes psicosocials (ambients familiars desorganitzats), mal funcionament d'àrees cerebrals com el prefrontal, ganglis basals o cerebel relacionades amb la regulació de l'atenció i l'impulsivitat; lesions cerebrals,...

La prevalència és de 5-7% d'infants en edat escolar i es dóna més freqüentment en nens, diagnosticant-se 9 nens per a cada nena i és la causa més freqüent de derivació al CSMIJ. 

Es diagnostica a partir dels 6 anys, quan s'observen els efectes en l'adaptació escolar. Molt sovint, el TDA/H es presenta amb comorbilitat amb altres trastorns que també hem de tenir en compte com són el trastorn disocial negativista desafiant (entre el 40-70% dels casos), trastorns de conducta (50% dels casos), trastorns de l'aprenentatge - dificultats en la lectoescriptura, el càlcul, etc - (20-60% dels casos), trastorns del desenvolupament de la coordinació (50% dels casos) i trastorns d'ansietat i de l'estat d'ànim (50% dels casos). 

Podem diferenciar 3 subtipus:

1. TDAH predominant hiperactiu-impulsiu. Són nens molt moguts (corren i es mouen de manera excessiva) i es mostren més inquiets i nerviosos respecte als altres nens i nenes de la seva edat. També mostren desorganització i falta d'objectius i metes en les seves conductes, actuen sense pensar en les conseqüències i tenen dificultats per a estar quiets, s'aixequen de la cadira constantment, mouen les cames o fan sorolls amb la boca. Aquest subgrup es caracteritza per:

• Hiperactivitat, activitat corporal excessiva (moviments del cos o sons).
• Impulsivitat, conductes de risc, no perceben el perill, falta d'autocontrol. 
• Desatenció. 
• Desorganització.
• Verborrea, molt xerraires.
• No respecten els torns de conversa amb l'interlocutor, responen de seguida les preguntes abans que les hi acabin de fer.
• Interrompen les converses.
• Dificultats per a respectar els torns en el joc, interrompen o volen jugar quan no els toca i els costa jugar de manera tranquil·la. 

2. TDAH predominant desatent. Són nens que mostren dificultats en mantenir l'atenció en les tasques que realitzen, es despisten sovint, són desorganitzats, perden els seus objectes personals, comencen feines que no acaben, etc. Les característiques d'aquest subtipus són:

• Desatenció, dificultats per atendre a un estímul o a diferents estímuls alhora.
• Distracció, dificultats per a mantenir l'atenció a una tasca durant un temps determinat.
• Desorganització, dificultats per a mantenir un ordre i planificar-se.
• Es despisten fàcilment amb qualsevol cosa.
• Estan en estat de letargia, com somiant desperts.
• Sembla que no escoltin.
• Dificultats per a concentrar-se en les feines de l'escola. 
• Obliden fàcilment les coses. 
• No acaben les tasques.
• Perden objectes personals com l'estoig, la jaqueta, etc. 

3. TDAH combinat. Es presenten símptomes tan d'hiperactivitat-impulsivitat com d'inatenció. 

El TDAH predominant hiperactiu-impulsiu es detecta més fàcilment i els mestres de seguida alerten als pares, però el TDAH predominant desatent passa més desapercebut ja que no molesten a l'aula i se'ls etiqueta de ser nens despistats i desorganitzats que els costa seguir el ritme de la classe. 

També és important diferenciar les conductes hiperactives - parlar quan no li toca, desordenar l'armari per agafar un pantaló, sortir corrents quan sona el timbre de classe, etc - d'aquelles conductes agressives - pegar als companys, barallar-se, discutir amb els adults, etc -. 

Com evoluciona el TDAH i algunes conductes que es donen en les diferents edats escolars:

• Durant l'etapa preescolar: Són nens inquiets que sempre es mouen, llencen coses, no veuen els perills, els costa acceptar les normes dels jocs, fan demandes constants, interrompen als altres o fan rabietes constants. 
• Durant l'etapa d'Educació Primària: Són nens que no acaben els deures o els costa fer-los a casa, són desorganitzats i no utilitzen l'agenda o tenen tots els fulls fora de la carpeta sense col·locar-los als separadors adequats, es distreuen amb molta facilitat, interrompen constantment, es mostren agressius, etc.
• Durant l'Educació Secundària: Són adolescents que tenen problemes d'atenció i impulsivitat, però les conductes hiperactives han disminuït. Segueixen sent desorganitzats i poc perserverants en els estudis, fet que molt sovint els porta fracassar amb les tasques escolars. Tenen una baixa tolerància a la frustració i poden aparèixer trastorns de l'estat d'ànim i baixa autoestima. Són poc autònoms en les tasques escolars. A més, es poden donar conductes de risc - consum de drogues -. 

El TDA/H afecta al desenvolupament cognitiu, social i psicoemocional de l'infant, per això, és important que la intervenció i el tractament englobin diversos àmbits de l'individu i es realitzi de manera individualitzada i coordinant-se entre els diferents agents que hi participin. En el tractament es combinen tan el tractament psicofarmacològic, com la reeducació congitivo-conductual, a més del recolzament a l'escola o institut i la psicoeducació amb la família. A part del tractament psicofarmacològic, altres que també han demostrat millores en el tractament del TDAH són: 

• La psicoeducació als pares.
• L'entrenament als pares en habilitats de modificació de la conducta.
• L'intervenció o el recolzament a les escoles i instituts.
• Aplicar contingències (que tots els agents donin la mateixa resposta a les conductes realitzades per l'infant).
• L'entrenament en habilitats socials.

A més de treballar els aspectes relacionats amb la depressió i l'ansietat a través de la psicoteràpia individual. 

Adjunto a aquesta entrada un vídeo el programa Què, Qui, Com de TV3 dedicat al TDA/H

http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/3152690

La Generalitat de Catalunya des del Departament d'Educació ha dissenyat un protocol de detecció del TDAH per a la seva detecció des dels centres educatius, per tal de poder actuar i donar una resposta a les necessitats dels infants. Us adjunto seguidament l'enllarç per a desacarregar-lo:

http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Home/Departament/Publicacions/Col_leccions/Materials_atencio_diversitat/TDAH/TDAH.pdf

Font: Material elaborat per Joan Deus i Mireia Salas per al Màster de Psicologia Infanto-juvenil de l'AEPCCC Barcelona.