Conclusions

A mode de conclusió final de les pràctiques, m'agradaria resumir la meva participació a l'Associació Psicocat Orientació durant aquest primer practicum. Un dels objectius treballats en el practicum 1, era conèixer les funcions i les tasques de la psicopedagoga en l'àmbit professional. En aquesta última entrada resumiré les que he pogut observar durant aquests mesos. 

El meu pràcticum, s'ha centrat sobretot en el servei de les atencions psicopedagògiques, dins d'aquest àmbit, he pogut participar i observar directament de les entrevistes inicials amb els pares, de la pressa de desicions sobre les línies de treball en les reeducacions, de la supervisió i el seguiment de cada cas fet per la psicopedagoga, de la intervenció duta a terme en les reeducacions i de la coordinació dels professionals que treballen a l'associació. Crec que aquesta experiència, m'ha aportat nous coneixements sobre el treball que es realitza en les reeducacions i com treballa la psicopedagoga dins de l'atenció dels infants i adolescents amb necessitats educatives especials. He pogut observar i intervenir amb infants amb dislèxia, TDAH, en general, però també en casos d'infants amb altres trastorns del desenvolupament. 

Dins d'aquestes reeducacions, he après noves eines per a fer una reeducació de la lectoescriptura, treballar funcions cognitives com l'atenció o la memòria i oferir tècniques d'estudi. 

De les experiències que més m'han agradat han sigut les psicoeducacions amb pares i l'observació d'una entrevista inicial. No obstant, valoro positivament totes les pràctiques i l'evolució d'aquestes. Si que he trobat a faltar, poder participar en entrevistes amb l'escola dels nens i/o nois, ja que crec que pot ser interessant poder veure com es coordinen els professionals del centre amb els professionals de l'escola i/o institut.

A més, també he pogut realitzar un curs, dins del servei de formació a professionals, sobre autisme. 

En general, la meva valoració de les pràctiques és molt positiva, crec que l'experiència ha sigut enriquidora, he adquirit nous coneixements de manera pràctica i significativa i m'ho he passat molt bé en les sessions. 

Fases en les Reeducacions Psicopedagògiques

En aquesta entrada, m'agradaria explicar les diferents fases per les quals la psicopedagoga es marca per a desenvolupar una reeducació. 

La primera sessió sempre és una entrevista inicial amb els pares. En aquesta entrevista ens centrarem en recollir informació sobre el cas. Així, a través d'una entrevista semiestructurada als progenitors es fa una anamnèsi i recollir el màxim d'informació possible a través dels diversos documents que ens aportin com serien informes, avaluacions de l'escola, dictamens, resultats d'avaluacions realitzades en altres centres, informes de teràpies o reeducacions prèvies, etc.  D'aquesta manera podrem conèixer el cas que treballarem. 

Durant les primeres sessions amb el nen, es coneix al nen o nena. Així, es farà una observació directa de les conductes de l'infant per observar i detectar quines necessitats presenta i les habilitats que té ja assolides. Acostumen a ser sessions molt dinàmiques on es motiva a l'infant a treballar mitjançant jocs (pintures, contes, etc). En cas que sigui necessari, durant aquestes sessions d'avaluació, també es passaran proves estandarditzades, qüestionaris i/o escales per a obtenir informació objectiva. A més, es farà un registre (a través de graelles) sobre allò que es va observant. Durant aquesta fase, també es realitza una entrevista amb l'escola o institut per ampliar les dades obtingudes. 

A partir d'aquí, es realitzarà una proposta d'intervenció elaborant activitats segons les necessitats de l'infant. Si s'escau, també es proposarà realitzar una intervenció amb els pares encaminada a fer psicoeducacions i donar eines per a treballar amb el seu fill des de casa. 

Finalment, a partir dels objectius que es volen treballar es posaran en pràctica les activitats amb el nen i es realitzarà una observació de la seva evolució a partir de registres. Segons la seva evolució, es renovaran els objectius i es seguirà el treball conjuntament amb els pares. En el centre, es treballa de manera sistèmica, intentant treballar conjuntament amb els diferents agents que participen en els diferents contexts de l'infant (família i escola). En cada sessió, els nens s'enduen "deures" a casa on es demana la participació activa dels pares, els quals, a través de jocs, participen en la reeducació dels seus fills. 

Reunions d'equip

Una de les tasques i funcions que desenvolupa la psicopedagoga del centre és coordinar les reunions d'equip, en les quals he tingut l'oportunitat de participar. 

Quins objectius tenen aquestes reunions?

Aquestes reunions tenen com a objectiu marcar les diferents línies de treball en els serveis que es realitzen (sessions de reeducacions, de psicologia clínica, formacions, etc) i posar en comú els diferents casos que porten les professionals, analitzant els casos treballats i assessorant les intervencions de les companyes.

Qui hi participa?

Les professionals que treballen en els serveis de les reeducacions psicopedagògiques i les atencions psicològiques de l'associació. 

Cada quan es realitzen?

Setmanalment, es realitzen amb les professionals del centre per tal de coordinar les diferents tasques i funcions que es porten a terme. 

Quina durada tenen?

Una hora aproximadament. 

La meva opinió

Des del meu punt de vista, crec que és una bona idea aquesta iniciativa. Per una banda, les reunions setmanals potencien la idea de pertinença de grup i s'encaminen a potenciar que les professionals facin equip en un projecte comú. D'altra banda, també crec que com diem popularment "dos caps pensen més que un", posar en comú els diferents casos amb els quals es treballa és una bona manera de millorar la nostra feina i de poder aprendre de les aportacions de les companyes. En aquesta anàlisi dels casos, les professionals que hi participen tenen l'oportunitat tan d'aportar idees en els objectius i les intervencions dels casos, com aprendre de l'experiència i de les intervencions que es porten a terme en els altres casos diferents als seus. 

Formació a professionals. Curs en el Trastorn de l'Espectre Autista

Com ja vaig especificar en una de les primeres entrades a aquest blog, la psicopedagoga del centre també s'encarrega d'un dels serveis de l'associació dirigit a la formació de professionals. Els passats dies 22 i 29 de novembre de 2014, vaig assistir a un dels cursos que realitza l'Associació Psicocat Orientació per a formar a professionals del món de l'educació. En concret, aquest curs es centrava en l'avaluació i la intervenció amb infants i adolescents amb Trastorns de l'Espectre Autista i anava dirigit a psicòlegs, psicopedagogs, mestres, logopèdes, etc. 

TRASTORN DEL ESPECTRE AUTISTA

Descripció del curs: Curs presencial de 10 hores on es fa una introducció als  conceptes teòrics bàsics sobre el Trastorn d’Espectre Autista la seva detecció, diagnòstic, orientacions i recursos per al tractament.

Objectius del curs: La finalitat d'aquest curs és proporcionar als participants coneixements bàsics sobre els Trastorns de l’Espectre Autista, la seva detecció, mètodes de diagnòstic i tractament. Concretament, els objectius a assolir són:

• Conèixer els criteris de diagnòstic dels trastorns de L’Espectre Autista.
• Conèixer les principals característiques dels TEA.
• Conèixer les senyals d’alerta per a una detecció primerenca.
• Conèixer els diferents mètodes de diagnòstic dels TEA.
• Conèixer les principals teràpies per al tractament dels TEA.
• Conèixer recursos específics i tècniques d'adaptació de materials.

Continguts: Els continguts es presenten en 5 temes, però és el participant del curs qui haurà de construir, a partir de les seves necessitats concretes, el propi fil conductor, que acabarà en un Projecte personal i contextualitzat.

• Tema 1: Definició dels Trastorns de l’Espectre Autista i Criteris DSM IV I V
• Tema 2: Detecció
• Tema 3: Valoració temprana i multidisciplinar
• Tema 4: Intervenció en TEA
• Tema 5: recursos específics i tècniques d'adaptació de materials

Mètode: El mètode que es farà servir el 100% presencial, combinant la participació individual amb la reflexió a través del debat grupal.

Dates i horari: 

Dissabte 22 de novembre de 09:00 a 14:00

Dissabte 29 de novembre de 09:00 a 14:00

Lloc:

Centre Cultural de Martorell

Av. De les Cultures s/n, Martorell

Avaluació: L'avaluació es durà a terme mitjançant petites activitats individuals o Participació a les activitats pressencials proposades pel professor.

Dades de les Docents

Marta Salgado Peña

Psicòloga

N Col. 12227

Unitat Especialitzada en Trastorns del Desenvolupament (UETD)

Hospital Sant Joan de Déu (Barcelona)

Patricia Romarís Albarral

Psicòloga

Unitat Especialitzada en Trastorns del Desenvolupament (UETD)

Hospital Sant Joan de Déu (Barcelona)

Psicoeducació per a pares. Eines per educar a casa.

A tots els pares els preocupa el comportament dels seus fills, molt sovint a casa es troben en situacions com rebequeries, dificultats a l'hora de posar límits, baralles i gelosies entre germans,... són situacions molt quotidianes i habituals en moltes families. 

Com poden els pares resoldre petits conflictes entre germans? Com aconseguir que es mengin el dinar sense rebequeries? Posem límits a les estones de mirar la televisió o jugar a videojocs? Quins i com? Com podem ensenyar hàbits als infants? I si no pot dormir sol? O si a l'escola endreça les joguines, perquè a casa no ho fa? Aquestes i moltes més són preguntes molt habituals en qualsevol pare o mare amb fills en edats primerenques. 

Des de Psicocat Orientació, s'ofereix als pares que ho desitgin psicoeducacions per conèixer eines i recursos amb l'objectiu d'afavorir millores en el maneig de les conductes dels seus fills. Aquestes psicoeducacions es realitzen en sessions individuals d'una hora en les quals es donen recursos, els pares exposen situacions quotidianes i es proposen respostes a aquestes seguint les estratègies explicades. 

Com a estudiant de pràctiques, he tingut la sort de participar d'una d'aquestes sessions amb una parella, pares d'un nen i una nena de 3 i 5 anys, respectivament. Doncs bé, en aquesta entrada explicaré una mica en què va consistir la sessió que vaig observar i quines estratègies es van treballar. Cal dir abans que des del centre es segueix una perspectiva cognitivo-conductual i que les tècniques que s'expliquen en aquestes sessions segueixen aquesta perspectiva. 

- El reforç positiu. Consisteix en donar una conseqüència positiva a una conducta que volem que es repeteixi en un futur. Per exemple, si volem que el nen reculli el seu plat de taula, li demanarem amb una ordre curta i clara "recull el plat de taula" i un cop l'hagi recollit li donarem una conseqüència positiva "Molt bé, que gran que ets que reculls tu sol!". De reforços n'existeixen de molts tipus podem utilitzar els primaris (p. ex. menjar) o els secundaris (p. ex. reforços socials, jugar), però sobretot ha de ser alguna cosa que li agradi al nen. Als nens l'atenció dels pares és un gran reforç, molt sovint una simple aprovació (p. ex. "Molt bé") dels seus pares ja és un reforçador molt potent. En aquest tipus de reforç hem de tenir clar que ha de ser immediat a la resposta de l'infant a la nostra demanda i cal que el donem just quan acaba de fer allò que li hem demanat. 

- L'extinció. Consisteix a no respondre a aquelles conductes disruptives que no volem que es tornin a repetir en un futur. Per exemple, en el cas d'una rebequeria perquè el nen no vol recollir les seves joguines, seria el fet de no atendre a la rebequeria (ignorar). Tampoc no significa que haguem d'ignorar tot el que fa el nen i també hem de tenir clar que sap i ha entès allò que volem que faci. Per això li donarem una odre clara i senzilla, per exemple "recull les joguines", i reforçarem de manera positiva al nen quan comenci a recollir; però ignorarem els crits i els plors que pugui fer. En aquests casos, també podem pactar que un cop el nen hagi recollit tindrà 5 minuts per a jugar a la tauleta. 

- El temps fora. Consisteix retirar a l'infant a un espai on no tingui cap tipus de reforçador. Podem, per exemple, aplicar-lo com una conseqüència a una conducta inadequada. En cas que dos germans estiguin jugant i es barallin, podem utilitzar el temps fora i retirar-los de l'espai del joc a seure a un racó on durant 5 minuts no podran jugar. És important que durant el temps fora el nen no pugui accedir a cap reforçador, la idea és que entengui que com que no ha tingut una conducta adequada, ara no podrà res i s'avorrirà; però que si la seva conducta és adequada, podrà fer allò que li agrada. 

- La sobrecorrecció. Consisteix en eliminar una conducta inadequada donant una resposta més adaptativa. Per exemple, en el cas d'un adolescent que pinta amb grafit una paret, se li demanaria que pintés la paret de color blanc i després que dibuixés en un lloc correcte el grafit (en un mural, per exemple). 

D'aquestes tècniques, les que més es recomanen utilitzar als pares són el reforç positiu, que és molt eficaç en la majoria de casos; ja que a tots els agrada escoltar les coses que fem bé i no les que fem malament, als nens també; i l'extinció. 

A més, també es dóna als pares una sèrie d'instruccions a l'hora d'ensenyar hàbits i conductes als seus fills. Algunes d'aquestes són:

- Donar normes clares, curtes i ordres senzilles, evitant demandes llargues i/o discursos en els quals els nens es puguin perdre i no entendre que li estan demanant, sobretot en nens molt petits. Els adults tendim a demanar les coses amb peticions massa llargues com, per exemple, "Vinga va Maria, recull la taula que arribem tard a l'escola i no ens donarà temps..."; però és preferible evitar-ho i donar una ordre clara i concisa com "Recull la taula" amb un to clar, perquè entengui el nen que és una odre. 

- Parlar a la seva alçada i assegurar-nos de què ens escolta. 

- Assegurar-nos de què el nen ha entès el que li demanem. 

- Usar el condicional i evitar dir NO, sent preferible dir "Si fas _________, guanyaràs _________". Una altra alternativa, amb els nens i nenes més grans, és pactar "Primer farem els deures i després podràs jugar". 

- És important marcar els tempos. Per exemple, si el nen no vol acabar-se el menjar, li direm que el tindrà a la taula durant 30 minuts i li direm "Si no has acabat de dinar quan l'agulla del rellotge estigui al número 6, m'enduré el plat". D'aquesta manera els ajudem a gestionar-se el temps que tenen i podem reconduir possibles rebequeries a mida que el nen entén que hi ha una hora marcada per menjar. 

- Ser contingent. Això és important que els pares ho tinguin clar. Molts pares i mares expliquen que els seus fills es comporten d'una manera amb un o l'altre o que fan a l'escola conductes que no fan a casa. És molt important que tota la família faci les mateixes demandes al nen i que tinguin la mateixa respost o ofereixin la mateixa conseqüència a les conductes que realitza. D'aquesta manera, aconseguirem que el nen faci allò que volem que faci amb tots els diferents agents i contexts. 

- Ensenyar a compartir. En el cas dels germans i en edats primerenques, els costa compartir i això provoca baralles. Una alternativa és que els nens escullin la joguina amb la que volen jugar, se'ls fica davant l'un de l'altre i se'ls diu "Primer el teu germà/na jugarà amb la teva joguina, després jugaràs tu", si cal podem marcar amb un rellotge el temps de joc que tindran per a cada joguina. Si un dels dos s'enfada o es baralla, podem aplicar el temps fora. 

Aprenem a llegir: El Mètode BINDING

A finals de l'Etapa d'Educació Infantil i inicis de l'Educació Primària, l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura és un dels objectius primordials en l'educació dels infants que més preocupa a mestres i a pares. Existeixen diversos mètodes per ensenyar a llegir i a escriure, però no hi ha un consens de quin és el més eficaç. Cada professional segueix aquella metodologia que coneix o la que li van ensenyar quan va aprendre a llegir. Però ens podem plantejar quin mètode obté millors resultats? Podem utilitzar el mateix per tots els infants? Com podem ensenyar a llegir als nens i nenes amb dificultats per l'aprenentatge de la lectura?

En les sessions de reeducacions psicopedagògiques en les quals estic participant des de Psicocat Orientació, he pogut treballar l'aprenentatge de la lectura, a través del Mètode Binding o Petit Binding. Aquesta metodologia va ser dissenyada pel grup MALLA d'investigadors de la Universitat de Barcelona que es van plantejar les preguntes anteriors. Així, el seu objectiu va ser desenvolupar un mètode per ensenyar a llegir el més eficient possible i que fos útil per a millorar el rendiment de la lectura de tots els alumnes de l'aula; a més de què funcionés com a recurs per a treballar la lectura amb alumnes amb dificultats de descodificació i comprensió.

En els últims 25 anys, un dels camps on més s'està investigant és en trobar com podem ensenyar a llegir de la manera més eficient i aconseguir que els infants assoleixin una bona fluïdesa lectora i comprensió. A partir de les conclusions d'aquests estudis s'han trobat diverses necessitats en aquest àmbit com són les següents (Sopena, 2013):

• Entre un 25-44% d'infants dels països on s'han desenvolupat els estudis tenen un nivell inferior en comprensió lectora un cop acaben l'educació primària.
• La principal causa del fracàs escolar són les dificultats lectores, que a la llarga correlacionen amb problemes emocionals i marginació social. 
• No podem concloure que la capacitat de comprensió només es relacioni amb la capacitat intel·lectual i que aquesta estigui determinada per factors genètics. 
• La comprensió lectora depèn d'una gran quantitat de processos cognitius, un dèficit en un d'aquests processos pot ocasionar un rendiment inferior en la capacitat de comprensió, encara que la resta de processos cognitius estiguin en perfecte estat.
• Els dèficits es poden detectar amb bones eines de diagnòstic, per a poder dissenyar intervencions per a millorar les habilitats de l'educand. 
• La investigació científica evidencia que es poden realitzar intervencions amb molt bons resultats. 
• Els estudis longitudinals demostren que més del 80% dels nens tenen dificultats des de primer de primària i les seguiran tenint al llarg de la seva vida acadèmica. Aquestes dificultats acaben tenint conseqüències en el seu rendiment acadèmic i en el futur laboral dels infants. Estudis realitzats a EEUU i a Finlàndia, mostren que sense una intervenció adequada, els nens amb un baix nivell lector tenen un futur laboral complicat. 

El Mètode Binding es basa en la metodologia "Response To Intervetion" (RTI). S'ha demostrat que aquesta metodologia promou la maduració de les àrees cerebrals relacionades amb la lectura en els infants amb dislèxia (menys madures per la seva edat cronològica), fomentant que a través de la reeducació assoleixin un nivell de lectura igual que la resta dels seus companys. El seu objectiu es basa en ensenyar a llegir de la millor manera possible i en detectar precoçment i donar recursos i ajudes als nens i nenes amb dificultats per l'aprenentatge de la lectura. El projecte ofereix unes pautes que la mestra seguirà per aplicar-lo a l'aula. 

Una de les fites de la investigació també era validar el mètode per tal d'avaluar la seva validesa. Per això, es van desenvolupar dos estudis. El primer estudi, realitzat des de l'Hospital Sant Joan de Déu i l'Hospital Universitari de la Vall d'Hebron, durant el curs 2011-2012 amb 12 escoles amb 853 nens de primer de Primària. I el segon estudi, desenvolupat a 10 escoles amb 795 nens. Els resultats d'ambdós mostren una millora en la descodificació i la comprensió comparables als resultats obtinguts per les tres millors metodologies actuals segons el What Works Clearinghouse (Sopena, 2013).

Durant les sessions de reeducacions psicopedagògiques, aquest mètode s'aplica a través d'un programa informàtic. Es presenten 5 exercicis de llegir (lletres, síl·labes, paraules; segons el nivell lector de cada infant), identificar no-paraules, relacionar paraules iguals o fer una carrera de cotxes llegint paraules. Les activitats són molt curtes i motivadores per als infants, ja què es presenten en forma de joc i es fomenten les ganes de superar-se. M'ha agradat conèixer aquest mètode, perquè considero que és una bona eina per a treballar amb infants amb Dislèxia, no sols per la seva evidència científica, sinó pels resultats que he anat observant en les diverses sessions i perquè els nens i nenes s'ho passen bé, alhora que aprenen a llegir. 

Us deixo un enllaç d'un vídeo que parla sobre aquest métode. 

I també un article que en parla publicat al Diari Ara.
Artícle Mètode Binding Diari Ara




FONTS: 
Sopena, J. (2013). Proyecto Binding. Universitat de Barcelona. Facultat de Psicologia.

Dificultats en la Lectoescriptura en el TDAH

Molts infants i adolescents amb TDAH tenen un rendiment acadèmic inferior al que s'espera per la seva edat i quocient intel·lectual. Això, passa perquè sovint el TDAH s'associa dificultats d'aprenentatge, relacionades amb la lectoescriptura, el càlcul,... 

Des de la Fundació Adana, en la seva Guia Pràctica para educadores. El alumno con TDAH, destaquen algunes de les dificultats que manifesten aquests alumnes:

• Omisions de lletres, síl·labes, paraules o frases en la lectura.
• Ex. El Joa_ viu a Molins de Rei.
• Adicions de lletres, síl·labes o paraules en el text que es llegeix.
• Ex. El nens passeja un gos. 
• 
  
• Substituir una lletra, síl·laba o paraula per una altra.
• Ex. Els arqueòlegs van fer un descobriment en l'excursió (excavació).

Com es treballa a Psicocat Orientació aquestes dificultats?

Un dels exercicis que es proposen des de les reeducacions psicopeagògiques per a treballar aquests dificultats en la lectoescriptura és el següent. Cada alumne, al final de la sessió, s'endu a casa un llistat de paraules que haurà d'anar llegint cada dia. Aquestes paraules formen part del llenguatge quotidià i les trobem en molts texts durant el nostre dia a dia. A aquesta llista hi trobarem paraules com: sinó, però, bé, nombre, món, tan, etc. Es dóna la consigna als alumnes de què es destinarà no més d'1 minut a llegir la llista de les paraules cada dia. Un cop passada la setmana, a la següent sessió es farà un dictat on el nen haurà d'escriure correctament 5 paraules de la llista. D'aquesta manera, l'infant memoritzarà aquestes paraules i com s'escriuren. Una altra estratègia és el modelatge, l'educadora donarà un model a l'infant que haurà de repetir per a corregir així la paraula que ha llegit malament en un text. 

• Dificultat davant alguns grups consonàntics com tr/bl/pr/bl: 

Com es treballa a Psicocat Orientació aquesta dificultat?

Una estratègia motivadora per a treballar els diferents grups consonàntics amb els quals els infants tenen dificultats són els jocs de cartes. Per exemple, d'utilitzen adaptacions de jocs clàssics com el "Burro" per a treballar grups consonàntics com la GÜE-GÜI o jocs de definicions a través de les quals cal identificar paraules que contenen síl·labes líquides com dr/pl. 

• Comprensió lectora deficient per a entendre texts llargs i/o enunciats curts. 

Com es treballa a Psicocat Orientació aquesta dificultat?

Per a facilitar la comprensió d'enunciats, es facilita el text als infants destacant amb un subratllador les paraules claus. D'aquesta manera, queden resaltades les paraules més importants i que indiquen la tasca que s'ha de fer. Per exemple, si es demana que s'escrigui la primera paraula de la frase amb majúscula i s'acabi la frase amb un punt, la instrucció escrita que es dóna seria:

"Escrivim en MAJÚSCULA la primera lletra de la frase. Escrivim un punt al final de la frase". 

• Desmotivació per la lectura. Molts alumnes degut a l'esforç que han de realitzar a l'hora de llegir o per les dificultats de mantenir l'atenció en la lectura, no estan motivats per a llegir. 

Com es treballa a Psicocat Orientació aquesta dificultat?

S'escullen texts que siguin motivadors per als nens i nenes. Així, se'ls proposa que busquin texts o llibres sobre temes que els interessen, per exemple sobre rugby, o se'ls proposa llegir contes curts. Una altra alternativa amb la qual es treballa són els texts curts amb programes informàtics/online els quals van acompanyats d'imatges i/o tenen l'opció d'escoltar-los per l'altaveu a mida que els llegeixen en veu baixa. També s'utilitza l'estratègia de la Lectura Compartida en la que el nen llegeix juntament amb l'educadora. Es pot iniciar aquesta tècnica llegint cadascú una frase, gradualment s'ampliarà el fragment del text que llegeix el nen (ex. una frase, un paràgraf, una pàgina,...).

Un dels materials que s'utilitza per a treballar la lectura de texts en adolescents, alumnes de primer d'ESO, és aquest llibre: Bisquerra, R. (2008). Eficiència lectora. La mesura per al seu desenvolupament. Madrid: Centro de Estudios ADAMS.

• Pèrdua del fil durant la lectura de texts. Degut a les dificultat d'atenció, els infants amb TDAH poden perdre el fil a mida que llegeixen un text. 

Com es treballa a Psicocat Orientació aquesta dificultat?

Normalment, en aquests casos, l'educadora dóna una ajuda als infants marcant la guia del text amb el dit. D'aquesta manera ajuda a què segueixin la lectura i mantinguin l'atenció selectiva durant la lectura.  

• Errors en l'escriptura i faltes d'expressió i ortografia. 

Com es treballa a Psicocat Orientació aquesta dificultat?

S'ofereix a cada infant una "xuleta" on hi apareixen les normes ortogràfiques que més li costen. Aquesta "xuleta" cada alumne la porta sempre a la seva carpeta. Un cop ha escrit un text o ha fet un exercici de deures, se li demana que repassi el seu text seguint aquestes normes. L'objectiu és que s'autocorregeixi ell mateix el text i vagi adquirint aquestes normes. Un cop una norma ja és assolida, s'introdueix una de nova. 

• Caligrafia pobre i desorganitzada. Sovint els infants amb TDAH tenen una mala caligrafia degut a la impulsivitat o la rapidesa, a què no atenen a l'hora d'escriure. 

 Com es treballa a Psicocat Orientació aquesta dificultat?

S'opta per treballar la caligrafia centrant-se en les dificultats concretes de cada alumne. Per exemple, si no diferencia clarament la n i la m; se li demanarà que esculli de diversos models quina lletra li agrada més per escriure. Un cop escullida, haurà d'escriure-la en un full quadriculat repetides vegades. Després, se li dictaran paraules que portin aquesta lletra i se li demanarà que les escrigui usant la lletra escollida. Després, se li demanarà que durant una setmana, a l'escola escrigui sempre utilitzant aquesta lletra de la manera que se li ha demanat. 

• Major nombre de faltes ortogràfiques. 

Com es treballa a Psicocat Orientació aquesta dificultat?

Algunes de les estratègies que s'utilitzen són treballar el vocabulari a través de llistats de paraules per categories o anotar les paraules noves o que més costen d'escriure a una llibreta que serà el diccionari personalitzat de cada educand. Per treballar el vocabulari, es donarà una graella a cada infant amb diverses columnes. Cada columna correspon a una categoria diferent. Amb l'ajuda d'un cronòmetre, cada infant haurà d'escriure durant  minut el màxim de paraules en cada categoria. Aquestes es treballaran després en un dictat on les haurà d'escriure correctament. Una altra estratègia és anotar en una llibreta classificada per lletres (seguint l'abecedari), totes les paraules que tingui més dificultat per escriure o siguin noves. Quan tingui un dubte sobre com escriure aquesta paraula, podrà consultar-les directament. 

 

FONT: Mena, B.; Nicolau, R.; Salat, L.; Tort, P.; Romero, B. (2006) Guía Práctica para Educadores. El alumno con TDAH. Barcelona: Ediciones Mayo. 

Dislèxia

Podem definir la Dislèxia com la dificultat per a aprendre a llegir dels infants amb un Quocient Intel·lectual normal i sense manifestar-se altres problemes físics o psicològics que expliquin aquestes dificultats. 

L'Associació Internacional de Dislèxia (2002) la defineix com "un trastorn específic d'aprenentatge d'origen neurobiològic caracteritzat per la dificultats significativa i persistent en la descodificació de les paraules i que afecta les habilitats lingüístiques associades a la lectura i l'escriptura". 

És un síndrome lingüístic que dificulta l'aprenentatge de la lectoescriptura, amb problemes per a la memorització i diferenciació de lletres o conjunts de lletres, falta d'ordre i mala estructuració de les frases i els texts, en nens i nenes amb desenvolupament corresponent a la seva edat cronològica. La dislèxia afecta a les habilitats lingüístiques associades a l'escriptura, concretament al procés de la codificació visual a verbal, a la memòria de curt termini, la percepció i la seqüenciació. A més, també s'observen dificultats d'automatització. 

La dislèxia té una prevalència del 10% (en nens de parla anglesa) i es dóna més en nens que en nenes (2:1, 5:1). En el 75-80% dels casos s'han trobat antecedents familiars, per tant existeix la hipòtesis d'una forta càrrega genètica com a causa de la disfunció cerebral. 

L'aprenentatge de la lectoescriptura s'inicia entre els 4-5 anys i no s'acaba fins als 8 anys, per tant, no es pot diagnosticar abans d'aquest període ja que no ha finalitzat el període d'aprenentatge. L'edat ideal de diagnòstic és els 6-7 anys. 

Els principals indicadors són:

• Dificultat en la descodificació de les grafies en sons. 
• Errors persistents en l’ortografia
• Dificultats en la consciència fonològica
• Manca de memòria de treball
• La percepció espacial alterada
• La percepció temporal alterada
• La seqüenciació Ex: taules de multiplicar, dies de la setmana, mesos, etc.
• Dificultat, en ocasions, en el càlcul aritmètic
• Dificultat en l’organització d’idees en el redactat
• Dificultat en la grafomotricitat
• Altres factors associats:
• Problemes emocionals
• Falta d’atenció
• Rendiment escolar

El Trastorn per Dèficit d'Atenció amb o sense Hiperactivitat

En els diferents casos de reeducacions psicopedagògiques de les sessions en les quals he pogut participar en el centre de pràctiques, he observat diferents infants i adolescents amb diagnòstics com el Trastorn per Dèficit d'Atenció amb o sense Hiperactivitat, Dislèxia, Discalcúlia, etc. M'ha semblat interessant poder descriure'ls en aquest blog abans de presentar les diferents intervencions que vaig realitzant i observant. En aquesta entrada em centro en el TDA/H. 

El Trastorn per Dèficit d'Atenció amb o sense Hiperactivitat (TDA/H) el podem definir com un conjunt de símptomes d'intranquilitat motora, impulsivitat, baixa capacitat d'atenció (selectiva i/o sostinguda), dificultats específiques de l'aprenentatge i inestabilitat emocional. Per tant, afecta a les capacitats de la persona per a atendre a les accions que realitza - inatenció -, regular el seu nivell d'activitat - hiperactivitat - i inhibir o reduir els pensaments i/o els seus comportaments - impulsivitat -. Es presenta durant l'infància i en un 80% dels casos persisteix en l'adolescència i entre el 50-60% en l'edat adulta - Trastorn Atencional Residual -. Els símptomes relacionats amb la hiperactivitat tendeixen a disminuir amb l'edat, no obstant, els relacionats amb l'inatenció i la impulsivitat es mantenen.

Les possibles causes són múltiples i la majoria es produeixen durant l'embaràs - prenatals - o prop del moment del naixement - perinatals -. Algunes d'aquestes són: genètiques, un pes baix al néixer, consum de tabac i/o alcohol, aspectes psicosocials (ambients familiars desorganitzats), mal funcionament d'àrees cerebrals com el prefrontal, ganglis basals o cerebel relacionades amb la regulació de l'atenció i l'impulsivitat; lesions cerebrals,...

La prevalència és de 5-7% d'infants en edat escolar i es dóna més freqüentment en nens, diagnosticant-se 9 nens per a cada nena i és la causa més freqüent de derivació al CSMIJ. 

Es diagnostica a partir dels 6 anys, quan s'observen els efectes en l'adaptació escolar. Molt sovint, el TDA/H es presenta amb comorbilitat amb altres trastorns que també hem de tenir en compte com són el trastorn disocial negativista desafiant (entre el 40-70% dels casos), trastorns de conducta (50% dels casos), trastorns de l'aprenentatge - dificultats en la lectoescriptura, el càlcul, etc - (20-60% dels casos), trastorns del desenvolupament de la coordinació (50% dels casos) i trastorns d'ansietat i de l'estat d'ànim (50% dels casos). 

Podem diferenciar 3 subtipus:

1. TDAH predominant hiperactiu-impulsiu. Són nens molt moguts (corren i es mouen de manera excessiva) i es mostren més inquiets i nerviosos respecte als altres nens i nenes de la seva edat. També mostren desorganització i falta d'objectius i metes en les seves conductes, actuen sense pensar en les conseqüències i tenen dificultats per a estar quiets, s'aixequen de la cadira constantment, mouen les cames o fan sorolls amb la boca. Aquest subgrup es caracteritza per:

• Hiperactivitat, activitat corporal excessiva (moviments del cos o sons).
• Impulsivitat, conductes de risc, no perceben el perill, falta d'autocontrol. 
• Desatenció. 
• Desorganització.
• Verborrea, molt xerraires.
• No respecten els torns de conversa amb l'interlocutor, responen de seguida les preguntes abans que les hi acabin de fer.
• Interrompen les converses.
• Dificultats per a respectar els torns en el joc, interrompen o volen jugar quan no els toca i els costa jugar de manera tranquil·la. 

2. TDAH predominant desatent. Són nens que mostren dificultats en mantenir l'atenció en les tasques que realitzen, es despisten sovint, són desorganitzats, perden els seus objectes personals, comencen feines que no acaben, etc. Les característiques d'aquest subtipus són:

• Desatenció, dificultats per atendre a un estímul o a diferents estímuls alhora.
• Distracció, dificultats per a mantenir l'atenció a una tasca durant un temps determinat.
• Desorganització, dificultats per a mantenir un ordre i planificar-se.
• Es despisten fàcilment amb qualsevol cosa.
• Estan en estat de letargia, com somiant desperts.
• Sembla que no escoltin.
• Dificultats per a concentrar-se en les feines de l'escola. 
• Obliden fàcilment les coses. 
• No acaben les tasques.
• Perden objectes personals com l'estoig, la jaqueta, etc. 

3. TDAH combinat. Es presenten símptomes tan d'hiperactivitat-impulsivitat com d'inatenció. 

El TDAH predominant hiperactiu-impulsiu es detecta més fàcilment i els mestres de seguida alerten als pares, però el TDAH predominant desatent passa més desapercebut ja que no molesten a l'aula i se'ls etiqueta de ser nens despistats i desorganitzats que els costa seguir el ritme de la classe. 

També és important diferenciar les conductes hiperactives - parlar quan no li toca, desordenar l'armari per agafar un pantaló, sortir corrents quan sona el timbre de classe, etc - d'aquelles conductes agressives - pegar als companys, barallar-se, discutir amb els adults, etc -. 

Com evoluciona el TDAH i algunes conductes que es donen en les diferents edats escolars:

• Durant l'etapa preescolar: Són nens inquiets que sempre es mouen, llencen coses, no veuen els perills, els costa acceptar les normes dels jocs, fan demandes constants, interrompen als altres o fan rabietes constants. 
• Durant l'etapa d'Educació Primària: Són nens que no acaben els deures o els costa fer-los a casa, són desorganitzats i no utilitzen l'agenda o tenen tots els fulls fora de la carpeta sense col·locar-los als separadors adequats, es distreuen amb molta facilitat, interrompen constantment, es mostren agressius, etc.
• Durant l'Educació Secundària: Són adolescents que tenen problemes d'atenció i impulsivitat, però les conductes hiperactives han disminuït. Segueixen sent desorganitzats i poc perserverants en els estudis, fet que molt sovint els porta fracassar amb les tasques escolars. Tenen una baixa tolerància a la frustració i poden aparèixer trastorns de l'estat d'ànim i baixa autoestima. Són poc autònoms en les tasques escolars. A més, es poden donar conductes de risc - consum de drogues -. 

El TDA/H afecta al desenvolupament cognitiu, social i psicoemocional de l'infant, per això, és important que la intervenció i el tractament englobin diversos àmbits de l'individu i es realitzi de manera individualitzada i coordinant-se entre els diferents agents que hi participin. En el tractament es combinen tan el tractament psicofarmacològic, com la reeducació congitivo-conductual, a més del recolzament a l'escola o institut i la psicoeducació amb la família. A part del tractament psicofarmacològic, altres que també han demostrat millores en el tractament del TDAH són: 

• La psicoeducació als pares.
• L'entrenament als pares en habilitats de modificació de la conducta.
• L'intervenció o el recolzament a les escoles i instituts.
• Aplicar contingències (que tots els agents donin la mateixa resposta a les conductes realitzades per l'infant).
• L'entrenament en habilitats socials.

A més de treballar els aspectes relacionats amb la depressió i l'ansietat a través de la psicoteràpia individual. 

Adjunto a aquesta entrada un vídeo el programa Què, Qui, Com de TV3 dedicat al TDA/H

http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/3152690

La Generalitat de Catalunya des del Departament d'Educació ha dissenyat un protocol de detecció del TDAH per a la seva detecció des dels centres educatius, per tal de poder actuar i donar una resposta a les necessitats dels infants. Us adjunto seguidament l'enllarç per a desacarregar-lo:

http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Home/Departament/Publicacions/Col_leccions/Materials_atencio_diversitat/TDAH/TDAH.pdf

Font: Material elaborat per Joan Deus i Mireia Salas per al Màster de Psicologia Infanto-juvenil de l'AEPCCC Barcelona. 

Les reeducacions psicopedagògiques

Dels diferents serveis que ofereix l'Associació Psicocat Orientació, les pràctiques les estic desenvolupant en el servei de les atencions psicopedagògiques. Per això, aquesta nova entrada la dedico a explicar breument en què consisteixen les reeducacions psicopedagògiques. Molt sovint, aquestes es confonen amb les classes particulars o de repàs i cal definir, des de l'inici de la intervenció, què farem i com treballarem a les famílies i als nens i joves.  

Les reeducacions psicopedagògiques són una intervenció psicopedagògica personalitzada i específica que té com a objectiu desenvolupar competències i capacitats cognitives per tal de solventar els problemes i les necessitats psicoeducatives específiques segons cada cas concret. Des de les reeducacions psicopedagògiques es farà una intervenció psicològica, per a treballar aspectes conductuals i cognitius; i pedagògica, per a treballar aspectes escolars; aquestes les impartiran professionals com psicòlegs i/o psicopedagogs. 

En aquestes intervencions, doncs, tractarem dificultats de l'aprenentatge com: dificultats en processos cognitius (atenció, memòria, etc), dificultats en les funcions executives (planificar i organitzar tasques), problemes conductuals, dificultats en l'aprenentatge de la lectoescruptura, falta d'hàbits i tècniques d'estudi,... a més de treballar aspectes com la baixa motivació vers els estudis, una baixa autoestima i/o l'ansietat en front als reptes acadèmics. 

Aquestes atencions van dirigides a infants i adolescents en edat formativa, en el cas del servei que s'ofereix en l'associació en la qual realitzo les pràctiques. No obstant, també es poden atendre infants en l'etapa preescolar o a adults en formació.

Els objectius de les reeducacions psicopedagògiques són intervenir per a treballar les necessitats de cada infant o jove, fomentar la generalització dels aprenentatges adquirits en les reeducacions a altres contexts (escola/institut) i assessorar a les famílies i als altres professionals (mestres/professors). 

Entre les utilitats de les reeducacions psicopedagògiques podem trobar les següents: 

• Potenciar les habilitats i capacitats proporcionant estratègies i recursos eficients.
• Incrementar l'autonomia de l'alumne en els estudis.
• Afavorir un bon rendiment acadèmic i minvar el fracàs escolar.
• Motivar als educands en les tasques escolars.
• Potenciar una actitud positiva vers els estudis.
• Millorar aspectes sobre l'autoestima i l'autoconcepte dels alumnes amb dificultats. 
• Minimitzar la repercussió dels símptomes del trastorn en el rendiment escolar. 

Alguns dels trastorns d'aprenentatges que es tracten en aquestes intervencions són:

• Dèficit d'atenció amb/sense hiperactivitat (TDA – TDAH).
• Dislèxia.
• Discalcúlia.
• Disgrafia.
• Trastorn de l'Aprenentatge No Verbal (TANV).
• Trastorns Generalitzats del Desenvolupament (TGD).
• Trastorns de l'Espectre Autista (TEA).
• Retard Mental.
• Capacitat Intel·lectual Límit.
• Capacitatas Intel·lectuals Altes. 

El rol de la psicopedagoga a Psicocat Orientació

Podem resumir la missió de la figura de la psicopedagoga dins de l'associació en els següents punts:

• Desenvolupar activitats extraescolars per a l'alumnat de diferents centres educatius del municipi dins de les etapes escolars de Primària i Secundària (inclouent-hi Batxillerat), oferint pràctiques educatives lúdiques i enriquidores per a potenciar el desenvolupament dels alumnes; gestionant les beques de l'alumnat amb famílies amb un baix poder adquisitiu i coordinar al professorat per a desenvolupar les diferents activitats.
• Fomentar formacions al professorat (i als professionals que hi col·laboren) per a oferir una oferta formativa que promogui la millora de la pràctica educativa dels mestres, professors, psicòlegs, pedagogs, etc; a més de sensibilitzar a la comunitat educativa de les necessitats especials dels diferents alumnes segons les seves característiques i l'atenció a la diversitat des de l'escola en un entorn inclusiu.
• Supervisar i coordinar un gabinet d'atenció psicopedagògica que es dedica a desenvolupar accions de caràcter educatiu i terapèutic a infants i adolescents amb dificultats d'aprenentatge i/o trastorns dels desenvolupament.

Les finalitats i funcions de la psicopedagoga són pel què fa les atencions psicopedagògiques:

• Rebre els casos que arribin al centre.
• Realitzar una entrevista inicial per a conèixer el cas amb la família.
• Decidir quina intervenció es realitzarà i la persona que la durà a terme de l'equip de professionals del centre.
• Supervisar els casos i fer un seguiment d'aquests.  

En relació a les activitats extraescolars, les finalitats i funcions de la psicopedagoga es centraran en:

• Fer difusió de les diferents activitats que s'ofereixen en el servei.
• Buscar les diferents escoles i instituts on es realitzaran.
• Sel·leccionar el professorat per a realitzar els tallers.
• Decidir quins tallers es realitzaran en cada centre. 
• Gestionar les sol·licituds dels alumnes i les beques que es donaran. 
• Oferir materials i recursos per a desenvolupar els extraescolars.
• Fer un seguiment amb els professors. 
• Reunir-se amb les famílies dels alumnes i els seus professors per a explicar els tallers a l'inici de curs i durant el curs per a veure'n l'evolució. 

I, en el cas de les formacions per a professionals, la psicopedagoga tindrà les següents finalitats i funcions:

• Fer un anàlisi de les necessitats i les motivacions dels professionals.
• Contractar als professionals segons l'interès de cada xerrada, taller, formació, etc. 
• Gestionar tots els preparatius per a fer el curs segons el tipus d'aquest (presencial, online, etc).
• Oferir els recursos per a realitzar-los. 

Així doncs, les tasques i les activitats que desenvoluparà la psicopedagoga a l'Associació i segons els serveis que ofereixen seran: 

El centre de pràctiques: PSICOCAT ORIENTACIÓ

Inicio aquest blog fent una petita introducció del centre de pràctiques en el qual estic realitzant les pràctiques. 

Psicocat Orientació és una associació sense ànim de lucre que té com a objectiu oferir atencions psicopedagògiques i educació en el lleure des d'una vocació de servei social, atenent especialment a famílies sense recursos. Treballa al municipi de Martorell des del 2012. 

El projecte té dues vessants, per una banda l'educació en el lleure, i per altra, l'atenció psicopedagògica. En l'educació en el lleure, ofereix diferents activitats extraescolars, dins de l'educació no formal, dissenyant intervencions educatives per al temps lliure dels infants i adolescents per a potenciar el seu desenvolupament social i personal transmetent valors individuals i col·lectius, fomentant un canvi en els processos d'ensenyament i aprenentatge dels alumnes. Alhora, es reserva un mínim de places per alumnat amb beca. El Servei d'Atenció Psicopedagògica s'enfoca en l'atenció d'infants i adolescents amb dificultats en el seu desenvolupament psicopedagògic, dificultats d'aprenentatge, problemes conductuals, etc. Aquest servei pren especial atenció a donar una resposta de caire preventiva, pal·liativa i d'inclusió. A més, l'associació també es dedica a la formació de professionals de l'àmbit de l'educació i la psicologia a través de cursos online, xerrades, jornades, etc. 

Es basen en una concepció constructivista del procés d'ensenyament-aprenentatge i des d'un enfocament sistèmic, atenent en la intervenció l'alumne/a i el seu entorn. Parteixen de la idea que per a construir aprenentatge cal tenir en compte la motivació, la creativitat a través de pràctiques educatives lúdiques i atractives pels educands. 

Els serveis de Psicocat Orientació estan destinats, per una banda, a l'alumnat des dels cursos de P-3 fins a Batxillerat amb especial atenció als infants i adolescents de famílies sense recursos, pel què fa els serveis educatius i psicopedagògics; i d'altra banda, a la comunitat educativa, englobant a mestres, professors, famílies, psicòlegs, logopèdes, pedagogs, etc. pel què fa a les formacions. 

A l'Associació hi ha diferents professionals que intervenen en els diferents serveis que actualment es duen a terme Psicocat Orientació. A continuació presento l'organigrama de l'Associació:

Us adjunto també la pàgina web del centre per a més informació: 

http://www.psicocat.org/PSICOCAT_ORIENTACIO/INICI.html